Podcasting¿?
La “prehistòria” del podcasting, la història?: hi som.
L’origen del podcasting el situem als voltans del 13 d’agost de 2004. Un tal Adam Curry fa utilitzar una especificació del format RSS, de Dave Winer, per a incluïr arxius adjunts -va adjuntar arxius d’audio a un arxiu RSS- al veure això va decidir crear un programa per poder gestionar, al seu gust, aquests arxius que ell posava. Tot i això el terme podcasting va ser utilitzat, per primera vegada, uns mesos abans més concretament al mes de febrer en el diari The Guardian, però no feia referencia a la sincronització automàtica.
A gran escala, el podcasting és la creació d’arxius sonors que es distribueixen a través d’internet amb un procés automàtic anomenat sindicació web o sindicació de continguts. És semblant a un blog, però amb la simple diferència que son arxius sonors –també podem trobar els blogs de video, altrament anomenats videocasts-. Al igual que els blogers pujen a la red arxius escrits, els podcasters també ho fan però amb arxius de so. Un podcast s’assembla molt a qualsevol altre blog parlat en el que rebem programes mitjançant Internet .El contingut pot ser bastant divers, normalement una persona parlant sobre diversos temes (aquest és el més bàsic). Alguns podcasters es guien a partir d’un guió previ i d’altres improvitzen sobre la marxa. Pot ser d’un estil semblant a un programa de radio, intercalant música o també pot ser única i exclusivamente la veu.El podcaster crea, el que anomenarem, espai sonor que genera un fit, un document de subscripción. El receptor, -audiència, fans…- es subscriu al podcast a través d’un programa agregador –normalement, no sempre, el més utilitzat és el famos Itunes.- Quan hi ha un nou podcast (espai sonor) el receptor se’l pot descarregar i disfrutar-lo quan li vingui més de gust, normalement amb reproductors portàtils. Poder-se descarregar el podcast és una gran abantatge perquè pots disfrutar-lo en llocs on no hi ha cobertura (al tren, caminant pel carrer, etc.)
Aquí us adjuntu un enllaç d’una cançoneta que podeu disfrutar mentre doneu un petit tomb per aquest petit i humil blog. Aquesta cançó és en directe, jo estava a primera fila… i quan va sonar aquesta cançó no vam tardar ni dos segons que ja estavem drets, som dos en Xavi i jo.
Salut i força. I recordeu; estem condemnats. Alegria!
PP ARXER
“Podcastireando”
Antes de empezar a hablar del mundo del Podcast, me gustaría aclarar la diferencia entre: Podcast y Podcasting.
El término Podcasting, proviene de la conjunción de “pod” (Cápsula, 
también relacionada con el reproductor ipod) y “broadcasting” (radiodifusión). Teniendo en cuenta esto, vemos que el Podcasting es la tecnología relacionada para la realización y producción (crear-difundir) de “programas de audio”.
La diferencia entre podcasting y la colocación de archivos de sonido en Internet es la sindicación por medio de RSS, la cual te permite escuchar el archivo individualmente (simplemente pulsando un botón), sin tener que ir a otra página web.
El Podcast, corresponde al archivo de audio, normalmente en mp3, que se coloca en Internet para que otras personas tengan la posibilidad de bajar ese archivo y escuchar su contenido, o bien, es un “programa de radio sin radio”, también llamado “La radio de la nueva era”
Los factores principales por los que surge el Podcast fueron:
-La fiebre de ipods
-La importancia de los medios hacia los blogs
-La relevancia de Adam Curry (ex presentador de videos de la cadena televisiva MTV)
Tras estas consideraciones, en Agosto de 2004, nace el Podcast a manos de Adam Curry, con la ayuda del formato RSS de Dave Winer. Con la intención de que personas comunes pudieran crear sus propios contenidos de audio y distribuirlos por Internet.
“Si 6 meses atrás si me hubiesen preguntado que era un podcast, hubiera dicho que era un programa distribuido por RSS, pero no es el caso, mis estadísticas muestran que solo el 15-20% de mis oyentes están suscritos a mi RSS, el resto bajan directamente mi programa de mi pagina. La gente esta enamorada de mi contenido no del RSS, solamente escuchan porque les gusta”
Adam Curry, Dayle source code
Todo el mundo puede escuchar y descargarse podcast. Y con las herramientas adecuadas, como el sencillo Audacity, puedes crear tu propio podcasting. Así que si tienes ganas de expresarte o, simplemente, de formar parte del mundo de “la radio de la era digital”, te recomiendo que empieces por el Itunes.
Si después de leer toda mi entrada, sigues teniendo dudas o más curiosidad sobre el mundo del Podcast, podéis echar un vistazo a estas opciones que considero interesantes:
-Un libro que reúne la información básica sobre el Podcast y donde se puede encontrar todo lo que siempre quiso saber sobre el podcasting en español y no sabía a quien preguntar.
Elena
Periodisme o des-periodisme?
Periodista de segona mà i Ciutadà de primera? Ciutadà de segona i Periodista de primera?
Pot un ciutadà sense ser periodista ser-ho? Tot i semblar una paradoxa, una contradicció podem dir que hi ha un terme que defineix això: El Perdiodisme Ciutadà.
El concepte més bàsic de periodisme ciutadà es pot entendre com a l’activitat d’un grup de ciutadans (persones) que activament “contribueixen” en el procés de recollir informació, investigar-la, distribuir-la, difondre-la, etc. És a dir, el ciutadà que participa activament en el procés informatiu se’l pot anomenar periodista; periodista ciutadà.
Normalment el procés que “pateix” la informació estava dominada pels mitjans de comunicació. No hi havia una interactivitat, la informació t’arribava, la llegies i prou. Avui dia a part d’haver-hi una interactivitat entre la informació i el ciutadà, ell mateix la pot proporcionar, bé o malament, però ho fa. Tot això és gràcies a l’aparició de noves tecnologies, no només apareixen si no que poden ser assequibles per qualsevol persona. Així que deixem als periodistes coneguts com a tals al mateix nivell que a un ciutadà que proporciona informació. Mentre les fonts siguin fiables, la informació pot ser igual o més bona (fiable) que la d’un mitja de comunicació. Tot i això, val a dir, que un periodista, en principi, sap tractar molt millor la informació que un ciutadà corrent. No perquè ell sigui millor si no perquè ha estudiat com tractar-la, com aconseguir-la, com moldejar-la, sense que arribi a ser un desastre total.
El ciutadà no només llegeix el que l’hi interessa si no que participa activament en “redactar”. Com tot, per transmetre informació bé, a part d’estudiar-ho, s’ha de néixer amb aquesta habilitat. No és per desprestigiar els cambrers, perquè jo ho sóc. Però una persona que ha fet tota la vida de cambrer, per molt que digui que sí, si no estudia com tractar la informació, no sabrà com fer-ho. No sabrà ni per on començar o s’ho inventarà. Realment qualsevol persona és capaç de fer de periodista? M’atreveixo a dir que sí, sí és un periodista però un mal periodista.
En el món professional del periodisme hi ha bons i mals periodistes, però segurament més de bons. En el món del periodisme ciutadà n’hi ha de bons i de dolents, però segurament més de dolents que de bons.
PP ARXER
Pròxima d’estinació… LONDRES!
De Girona a Londres amb Ryanair.
Si senyors, fa cosa d’un mes que vaig aventurar-me amb uns quants membres de la meva família a Londres. Érem la meva mare i els meus germans Maria, Jordi, Marta, l’Andreuet i la meva estimada nevodeta Queralt. L’objectiu del petit viatge era anar a veure a la meva germana Núria que estava vivint allà. El curiós d’aquest viatge és que va ser d’un sol dia! Un dissabte a la matinada ens vam llevar i vam agafar l’avió a l’aeroport de Girona, central de Ryanair. – Els de Girona tenim aquesta sort-. I , si no recordo malament cap als vols de mig matí ja estàvem al ben mig de Londres.-el problema de Ryanair és que com que son volts molt econòmics, et deixen bastant lluny de les ciutats principals com va ser el nostre cas. Per això vam arribar una miqueta més tard del normal. Després de tot un dia de caminar i caminar i…CAMINAR… al vespre cap els vols de les 22 hores vam arrivar a l’aeroport. Fins aquí, tot va ser mitjanament bonic, només teníem un petit problema de no res, L’avió no sortia fins ben entrada la matinada, és a dir; gairebé pel matí! Així que amb humor vam donar un parell de voltes per l’aeroport buscant un lloc on poder dormir tota la família i si senyors! El vam trobar! Va ser molt divertit, potser no tant per la meva mare que la pobra no va poder dormir! El curiós del fet és que quan ja teníem el son ben agafat ens van fer fora del lloc perquè havien de netejar! Així que vam buscar un altre lloc. I així fins que vam fer el cafè –molt dolent per cert, aquests anglesos no saben el què és un bon cafè- i ens vam encaminar cap a agafar l’avió de tornada a la nostra petita, humil i estimada ciutat: Girona.
- Aquí teniu una petita mostra de com vam intentar dormir tots, la meva mare que no podia dormir va treure la seva faceta artística i es va dedicar a fer fotos, n’hi ha moltes!-
Per cert! encara que sembli mentida i difícil de creure… va ser la primera vegada que el meu germa petit, amb 10 anys, agafava un avió!!! però… jo també era la primera vegada!!! amb 21!!!!
Una abraçada!
PP ARXER
El ciutadà té la paraula!
Avui parelm del “periodisme ciutadà” o “participatory journalism”. Podriem entendre aquest concepte com l’activitat d’un grup de ciutadans que juguen un paper actiu en el procés de recollir, difondre, distribuïr de la informació. És important que el ciutadà matingui un rol actiu en el procés ja citat perquè estigui ben informat.
I es que actualment en moltes pàgines web de diversos mitjans de comunicació d’arreu del món aposten perquè l’audiència i periodiste es trobin en un mateix plà o nivell, on gràcies a les noves tecnològies poden comunicar-se e intercanviar papers alhora de rebre i redactar la informació. Avui dia la informació arriba al periodista de moltes formes, via mail, fonts d’informació, etc. Però una de les que poc a poc va prenen més força és la de la opinió ciutadana, ja que amb l’ajut dels blocs i les seves comunitats especialitzades el professional poc recollir informació que poc després podrà contrastar per tot seguit poder utilitzar per redactar la noticia o peça audiovisual. Sobretot el ciutadà parla dels temes que té aprop, ja sigui el seu barri, ciutat, poble, problemàtiques diaries, etc. I tot això sense tenir gaires coneixements d’informàtica ni de periodisme.
Un dels moments més destacables pel que fa el periodisme ciutadà va ser l’exclusiva que van esbombar alguns blogs sobre el “cas Monica Lewinsky” i el llavors president dels Estats Units Bill Clinton. Però potser el boom va sorgir durant l’esfondrament i atac a les Torrens Bessones el 11 de setembre del 2001, on els mitjans de comunicació es van veure desbordats per l’allau de visites a les seves webs i gràcies als blocaries de les zones properes a l’accident el internautes van poder informar-se del que estva succeint al lloc dels fets.
Els mitjans tradicionals s’han vist obligats a obrir opcions de comentaris a les noticies a les planes web, espais on els internautes poden penjar fotos, videos sobre denuncies, etc. El periodisme tradicional està evolucinant molt ràpid, sobretot en l’aspecte virtual i de participació online. Realment la comunicació ens esta portant una personalització de les noticies, l’audiencia no només tria els continguts que li agraden, sino que a partir d’ara podran participar alhora de redactar-les.
Joan Bosch
“BLOGUEGEM”
Ultimament s’ha posat molt de moda la utilització d’internet, degut a la seva eficàcia que tots coneixem i utilitzem. Degut a això han anat apareguent nous llocs webs anomenats blogs. Com el nostres de Macedonia Audiovisual.
Un blog és un web on s’hi agrupen texts, atícles de persones, els blogs poden ser d’una o de vàries persones (com aquests cas). ELs autors dels blogs publiquen el que ells volen. Tot el que es publica pot ser lleguit per altres usuaris i normalement hi cap la possibilitat de què deixi’n algun comentari sobre el que s’ha publicat, depenent del Blogger també pot haver-hi interactivitat i respodre tots els dubtes i/o comentaris dels usuaris lectors.
Els blogs poden ser de qualsevol temàtica, ja sigui política, econòmica, esportiva, etc. També poden ser només d’entreteniment i/o de molts temes en general, básicamente no hi ha una norma que estableixi que els blogs han de ser d’una temàtica o de altra. Això depen de cada Blogger. Pot ser simplemente una manera de passar el temps, una manera de conèixer gent, una simple afició… Tot el que es publica apareix al principi, es col·loca per dabant de la
última publicació.
Normalement tots els bloggers es van coneixent entre ells hi dins del mateix Weblog hi han diferents enllaços d’altres blogs. S’estableix com una espècia de comunitat.
Els blogs és una manera fácil, senzilla de crear i de mantener. Sempre que es desitgi es pot esborrar el blog. Et convidu a donar un passeig pel nostre blog i a indagar per altres blogs mitjançant els nostres enllaços.
PP ARXER
El Blog, una bona eina per comunicar
Un blog és una pàgina web formada per un conjunt d’entrades ordenades per data, amb la més nova a la part superior de la plana. Es d’ús personal, no hi ha intermediaris i es una eina de fàcil gestió. Mitjançant el blog, poden interactuar lector i creador i com hem comentat, les entrades o posts es van ordenant per dates a la inversa.
Cal esmentar sobretot els CMS (Content Management Sistem), que son les pàgines que permeten emmagatzemar els continguts, com les fotos, els textos, etc…, que es van publicant al blog lògicament es on ens donen la oportunitat de crear-lo i gestionar, un exemple seria el mateix “WordPress.com“.
Alguns aspectes a tenir en compte alhora d’entendre millor el que és un blog serien els següents: La unitat mínima és un post, entrada, apunt o anotació, es important la ordenació cronològica, permet la interacció a través de comentaris i cal destacar sobretot que el contingut d’un blog pot ser tetxual o multimèdia (imatges, videos, gràfics…).
- EL TERME “BLOG”
Qui va utilitzar per primera vegada aquest terme va ser Jorn Barger (Weblog 1997), fent al·lusió als diaris electrònics que permetien abocar a la xarxa amb regularitat textos breus ordenats cronològicament.
- CARACTERISTIQUES DELS BLOGS:
Els blogs genericament han de tenir les següents caracteristiques: presentació, contingut de l’autor, trets essencials, actualització (freqüent o regular), acotació d’un àmbit temàtic i l’estil de redacció ha de ser adaptat a la personalitat dels autors.
Joan
“El fenómeno de los blogs”
“Blog cómo forma de expresión”
La semana pasada hablamos de la Web 2.0. Hoy hablaremos de su herramienta principal: Los Blogs o Weblog
Weblog resulta de la fusión de ‘web‘ y ‘log’ (bitácora o diario en inglés). Se define como una página web formada por un conjunto de entradas ordenas de forma cronológicamente inversa, con la entrada más nueva situada en la parte superior de la página.
El término fue utilizado por primera vez en 1997 por Jorn Barger, haciendo referencia a los diarios electrónicos. Pero fue Tim Berners (el creador de la World Wide Web), quién en 1992 realmente utilizó por primera vez un blog para insertar las anotaciones de su proyecto para la creación de la Web.
Según Rebeca Bloos, estudiosa del fenómeno, existen dos tipos de blogs: Blogs de filtro (haciendo referencia a los orígenes de los blogs, formados por enlaces a diferentes webs) y Blogs libres (los más utilizados actualmente), el autor escribe sobre los contenidos que le interesan.
¿Por qué crear un blog?
Siendo sus orígenes con intenciones puramente técnicas o personales, el blog ha sufrido una transformación convirtiéndose en una de las herramientas más utilizadas, que abarca todo tipo de objetivos desde llevar más allá algunos de los derechos fundamentales del ser humano: la libertad expresión e información, hasta el simple aprovechamiento de este recurso con fines empresariales o publicitarios.
¿Cómo y dónde puedo crear mi propio blog?
Dependiendo del uso que quieras darle encontrarás blogs de: texto, imágenes, de video e, incluso, de audio. Gracias a la creciente popularidad de los blog, hoy en día es muy fácil tener tu propio blog. Existen servidores que te permiten crear un weblog, tan solo abriendo una cuenta en dicho servidor.
Puedes empezar por los siguientes: Blogger y WordPress u otros como Obolog y Hazblog.
Elena
¿Qué es “Web 2.0″?
¿Qué es “Web 2.0″?
Conocemos Internet como una red mundial de ordenadores conectados entre sí. Desde su orígen a finales de los 60 hasta hoy, Internet ha sufrido una evolución, pasando de ser una simple forma de transmisión de datos u archivos a convertirse en la vía de comunicación e interacción más empleada en el sXXI.
En 2004, teniendo en cuenta las necesidades y el continuo cambio al que se ve sometido Internet, surge el concepto “Web 2.0″ a manos de Tim O´Reilly. Se trata de una nueva forma de concebir la utilización de Internet, donde el usuario pasa a ser el absoluto protagonista de este medio.
Web 2.0, no es solo un avance o cambio tecnológico, es una actitud. Internet ya no es un sistema rígido donde el usuario no participa. “Web 2.0″, nos lleva a un sistema flexible basado en la participación y colaboración de los usuarios con otros usuarios de Internet, creándose así una interacción social.
Las web 2.o, comparten 4 principales características:
La web depende de la actividad colectiva de los usuario, en la red encontramos aplicaciones de escritorio. (Google docs sustituye a Microsoft office), los usuarios crean y editan contenidos, la infromación se gestiona de forma colaborativa.
Gracias a todas estas características nacen: los blogs, la folcsonomia, broadcast, los foros y redes sociales. Ahora todos podemos formar parte de esta red de comunicación mundial. Como resultado de esta participación y libertad de formación de contenidos, encontramos: e.blogger, wikipedia, wordpress, delicious, myspace, youtube y el recién llegado, pero no menos conocido, facebook.
Elena
Què és el “web 2.0″?
Primerament anem a fer una mica d’història:
Internet va sorgir oficialment l’any 1969, es coneix com una xarxa mundial d’ordinadors conectats entre si i funciona mitjançant una commutació de “paquets” (informació empaquetada gràcies a l’ús d’un protocol d’internet). Aquesta ens permet beneficiar-nos d’una serie de serveis, com el correu electrònic, xats, transferència de documents, jocs online, l’hipertext i el “world wide web”.
Una de les èpoques més importants per el món internauta es “l‘esclat de la bombolla puntcom” l’any 2000, ja que durant aquest any s’inverteixen molts diners en capital de risc (anys 90), fins que al març del 2000 varies empreses van desapareixer.Va ser l’any 2004 que va apareixer el concepte de “web 2.0″, el seu creador va ser Tim O’Reilly, aquest es editor i publica llibres sobre noves tecnologies.
En que consisteix?
Gràcies al web 2.0 els usuaris creen, editen i comparteixen contingut gràcies a la creació d’una xarxa d’interrelacions. Alguns exemples en son el “flickr, slideshare o el twitter. Apareix el concepte de “arquitectura de la participació”, i es que a partir d’aquest descubriment moltes webs depenen de l’activitat col·lectiva dels usuaris. Els continguts es classifiquen lliurement (folcsonomia). Amb tot això els webs petits incrementen considerablement, ja que tenen un gran poder. Permenten a l’usuari una gestió col·laborativa de la informació, mitjançant l’ús de l’anomenat programari social. Realment va suposar un abans i un després en el món virtual, gràcies al qual l’usuari ha deixat de ser un espectador i ha passat a ser el creador del contingut dels webs.
Joan Bosch
